L’acte de nutrició és una de les funcions vitals de tot organisme. És doncs d’una importància vital acompanyar aquest acte des d’una perspectiva holística i respectuosa tenint màxima cura de tots els elements i partint sempre de la visió de l’infant.
QUÈ ENTENEM PER UN PROJECTE INTEGRAL DE MENJADORS ECOLÒGICS?
Per Projecte Integral de Menjador Ecològic entenem un menjador que integra amb cura, des d’una perspectiva ecològica i holística, les vessants de producció, alimentació i educació, on es potencia una producció ecològica i de proximitat amb tos els proveïdors, on es realitza una cuina i alimentació conscient i responsable i una educació que entén l’infant com el centre de tot el procés i sobre el que cal també tenir una visió sistèmica de les seves vivències.
Així doncs el projecte està estructurat segons 6 imatges que descriuen les diferents vivències de l’infant vinculades al menjador. D’aquestes se’n desprenen tots els aspectes rellevants a destacar del nostre projecte:
-L’infant coneix el/la productor/a
-L’infant saluda a el/la cuiner/a
-L’infant serveix, menja i recull la taula
-L’infant juga amb els companys
-L’infant parla amb els/les educadors
-L’infant explica a casa què ha dinat
1. L’INFANT CONEIX EL/LA PRODUCTOR/A QUE FA ALIMENTS ECOLÒGICS I DE PROXIMITAT
Volem que l’infant valori i respecti el que li arriba a la boca, per tant cal que conegui que des del seu origen el producte ha estat tractat també amb cura i respecte.
PRODUCCIÓ ECOLÒGICA, DE PROXIMITAT I TEMPORADA:
Producció sense petjada ecològica: La producció ecològica i de temporada comporta grans beneficis pel medi ambient. Aquesta producció, com que no empra mecanismes artificials com plaguicides, redueix al mínim la petjada ecològica al sòl produïda en una producció convencional.
Alimentació sostenible: Alhora aquesta producció, privilegiant els productes frescos i de proximitat, redueix també al mínim la necessitat d’utilitzar envasos o congelats així com el C02 causat per la necessitat del transport en casos d’importació d’aliments.
FOMENT DE L’ECONOMIA LOCAL
Potenciant els productes del territori: Fomentar de retruc l’economia local i sostenible és un dels beneficis de vincular els menjadors escolars als productors locals. Això possibilita que aquests puguin realitzar produccions més grans i poder sostenir i diversificar la seva producció ecològica en un món on les grans franquícies absorbeixen gran part del mercat de l’alimentació.
Circuit Curt de comercialització: Per abastir-nos del producte local fresc de verdura i fruita vinculem el projecte de menjador al Circuit Curt de comercialització del Maresme-Vallès que ha impulsat l’Associació de Menjadors Ecològics. Gràcies a la programació de cultius, i a l’assessorament que ofereix aquesta plataforma podem garantir el producte local ecològic amb la regularitat necessària per l’elaboració dels àpats.
2. L’INFANT SALUDA EL/LA CUINER/A QUE FA UN MENÚ DE TEMPORADA I EQUILIBRAT
Si volem que l’infant gaudeixi d’una plaent experiència sensorial mentre s’alimenta cal que seleccionem, combinem i cuinem amb cura els aliments que els hi proposem.
QUÈ CUINA EL/LA CUINER/A?
Productes de temporada del Maresme: La comarca ens ofereix a cada estació allò que l’organisme necessita a cada moment (per exemple a l’estiu els tomàquets ens aporten un alt contingut en aigua). A més, apostar pels aliments de temporada i proximitat vol dir tenir productes de màxima qualitat en nutrients, gust i arrelats al nostre territori:
Productes ecològics: El aliments considerats ecològics són aquells que han estat tractats amb cura durant el seu procés de producció. Horts on no s’han utilitzat tractaments artificials que carreguen de pesticides als aliments o granges i piscifactories on s’ha tractat i alimentat als animals tenint en compte les seves necessitats vitals. Així aconseguim una matèria primera amb la màxima potència nutricional i sensorial i neta de productes tòxics.
COM ES DISSENYEN ELS MENÚS?
Dieta mediterrània com a base: la base de la dieta mediterrània i la recomanació per afavorir uns bons hàbits alimentaris (OMS) és el consum diari de verdures de temporada, cereals i llegums. A la nostra comarca tenim una producció d’horta i a les comarques del Vallès hi ha la producció dels cereals i llegums. Totes aquestes produccions locals i properes ens permeten treballar i afavorir els bons hàbits alimentaris. Dins dels tres grans grups d’aliments també és important oferir varietat per la seva aportació nutricional i per oferir una proposta que tingui una bona acceptació a nivell de diversitat.
L’equilibri de l’àpat: La proposta de menús estan revisats per un/a nutricionista, així garantim els valors del projecte i al mateix temps l’aportació de nutrients necessària per cada grup d’edat. La base de la proposta alimentaria també segueix les recomanacions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En comparació a menús convencionals, s’aposta per un consum moderat de peix, marisc, aus de corral, productes lactis i ous i el consum de petites quantitats de carns vermelles.
Excepcions de menú: Ens adeqüem a les necessitats concretes dels infants sempre que tinguin un certificat mèdic oficial. Alhora elaborem menús especialitzats per raons de convicció i religió. Vetllem per a que aquests siguin similars a la proposta general. (per exemple en comptes d’hamburguesa de vedella i porc, hamburguesa vegetal)
COM CUINA EL/LA CUINERA?
Tècniques culinàries respectuoses: evitem la presència de fregits, coccions a altes temperatures, precuinats i congelats. Apostem pel producte fresc cuinat amb tècniques com la planxa, el vapor, el forn, etc. que conserven tant la càrrega nutricional dels aliments així com la seves qualitats sensorials.
Plats atractius i gustosos: L’àpat ha d’estimular tots els sentits: la vista jugant amb els colors dels aliments, el gust potenciant combinacions curioses i atractives, l’olfacte potenciant aromes agradables i el tacte barrejant diferents textures. Així l’infant pot viuure una estimulant i plaent experiència sensorial.
Connexió amb la cuina: L’infant ha de poder conèixer qui cuina i com ho fa. És important que els infants puguin interactuar amb l’equip de cuina per establir així una connexió emocional amb el que li arriba a taula. L’equip de cuina ha de poder, de vegades, explicar al menjador què i com ha cuinat i rebre el feed-back directe dels infants.
3. L’INFANT SERVEIX, MENJA I RECULL LA TAULA, APRENENT DEL QUE MENJA
L’infant, dia a dia, anirà desenvolupant hàbits alimentaris, cooperatius i sostenibles a través de l’àpat i les tasques associades a aquest.
AUTOGESTIÓ I AUTONOMIA
Autogestió cooperativa: Organitzem el menjador de manera tal que els infants tinguin un paper essencial en la seva preparació sempre atenent a les seves possibilitats segons les seves edats. Parar taula, servir i recollir són serveis clau que cal distribuir cooperativament entre els infants a través de panells que puguin visualitzar en el dia a dia.
Hàbits d’higiene: Treballem per a que els infants, autònomament, vetllin per la seva higiene abans i després de l’àpat. Anar sols al lavabo, rentar-se les mans, utilitzar el tovalló són els hàbits diaris que han d’incorporar i valorar per ells mateixos. Facilitarem raspalls i pasta de dents per cada infant i farem el seguiment adequat a la seva edat per acompanyar l’adquisició de l’hàbit.
HÀBITS ALIMENTARIS
Gaudint d’una dieta sana i responsable: Defugim de la creença social que fa excloent una dieta sana d’una dieta apetitosa. Si servim plats sensorialment cuidats els infants gaudiran de l’experiència alimentària mentre identifiquen quins són els ingredients i l’equilibri nutricional que hi ha entre aquests sent ajudats per panells informatius com per exemple identificar els nutrients d’un plat equilibrat.
Sabent el que menja: Fomentem que els infants puguin conèixer amb antelació quin són els menús de la setmana. Per això és important tenir un panell amb els menús on aquests puguin adreçar-se. Alhora, també a través de panells o exposicions itinerants, se’ls presentarà als infants: (1) d’alguns aliments, les principals característiques (textura, gust, aroma i color) així com quines són les propietats beneficioses d’aquests, (2) quines són les verdures de temporada, (3) quin procés d’elaboració segueixen alguns productes. Alhora, tant al menjador com a l’espai de Racons, posarem a disposició dels infants llibres de receptes accessibles per a ells per a que s’hi familiaritzin.
Amb gust per la novetat i la diversitat: Creem les dinàmiques necessàries per estimular la curiositat de l’infant per la novetat i la diversitat. Treballem a través de dies o setmanes temàtiques que ens transportin a entendre, no només que mengen en altres cultures sinó també les raons que amaga aquesta diversitat gastronòmica. Alhora creem jocs o enigmes com l’Ingredient Secret que serveix per a que l’infant investigui amb els seus sentits quin és l’ingredient amagat en l’àpat.
El temps i l’espai de l’acte alimentari: Valorem molt el fet de respectar el ritme dels infants a l’hora de l’àpat. Sempre adaptant-nos a les condicions de l’espai i dels torns necessaris establirem l’horari el més ampli possible per a que els infants relacionin l’espai del menjador amb la tranquil·litat. En aquest sentit acompanyarem l’espai amb música que ajudi a relaxar als infants i a poder pair l’àpat de la millor manera.
Practicant l’autonomia: Potenciem al màxim l’autonomia de l’infant tant pel que fa a la utilització dels estris personals per alimentar-se (forquilla, ganivet, cullera, got) com també en relació als estris per servir. En aquest sentit, a llarg termini, apostem per adaptar les mides dels estris als infants. Alhora creiem que cal adaptar la ració de cada infant, sempre dintre d’uns marges, a la seva singularitat i a la seva voluntat. No té cap sentit servir la mateixa quantitat a tothom i pretendre que tothom se l’acabi igual. Cada infant és diferent i cal respectar, dins d’uns límits predeterminats, la seva voluntat.
HÀBITS SOSTENIBLES
Reduint, reutilitzant, reciclant: Treballarem per a que els infants integrin i visualitzin hàbits sostenibles al menjador. En primer lloc fent-los conscients que els productes que s’utilitzen al menjador redueixen al mínim els envasos, es reutilitzen materials que ells mateixos faran servir per exemple per construir jocs propis i reciclant adequadament tots els residus.
4. L’INFANT JUGA AMB ELS COMPANYS GAUDINT DE LA CONVIVÈNCIA I APRENENT DELS CONFLICTES
L’estona que els infants no estan dinant és un fantàstic espai educatiu on també treballar des d’una perspectiva ecològica, respectuosa i integral, en aquest cas, les seves vivències.
APRENENTATGE AUTÒNOM I AMBIENTAT
El treball per Ambients:Creiem en la importància de que els infants desenvolupin lliurement la seva creativitat, explorin les possibilitats dels materials que tenen al seu abast i aprenguin a autogestionar el seu temps. Per aquest motiu incloem, en l’espai d’esbarjo del menjador, els Ambients. Aquests són un espai on els infant trobaran propostes de joc de manera permanent (joc simbòlic, joc de taula, construccions, dibuix, ..). Desenvolupar aquestes activitats lliurement ajuda a treballar la relació amb els companys i companyes, establir nous rols dins el grup, i mantenir l’espurna de la curiositat.
Les activitats dinamitzades: A banda de l’espai per Ambients durant la setmana els educadors oferiran activitats dirigides opcionals per a aquells infants que els hi vingui més de gust realitzar activitats conduïdes per l’adult.
Projectes i centres d’interès: Segons l’època de l’any i els dies assenyalats que vagin esdevenint s’elaboren activitats i ambientacions enfocades a aprofundir pedagògicament amb un tema cultural d’interès pels infants. A més, depenent de cada edat se’ls proposen projectes (rehabilitació de l’hort, construcció de jocs gegants per l’escola, construcció de vehicles per equips per fer carreres, etc.) on, mitjançant una cultura participativa sostinguda pels educadors, els infants desenvoluparan col·lectivament les seves inquietuds.
COEDUCACIÓ EMOCIONAL
Els conflictes com a oportunitat:La nostra mirada sobre els conflictes que apareixen en el dia a dia dels infants els considera oportunitats d’aprenentatge per cada un dels agents que hi participa, inclosos els educadors. No s’ha de tenir pressa per resoldre els conflicte amb un simple ‘perdó’, els conflictes són una porta d’entrada a una perspectiva externa a nosaltres que no estàvem comprenent.
Perspectiva de gènere: És molt important fer conscient a l’equip educatiu de quins són els estereotips de gènere que operen en el dia a dia dels infants i quines opressions acaben tenint en ells. Així poder estar alerta i qüestionar els estereotips que els infants tenen integrats. Oferint prou diversitat de jocs que eviti la centralitat del futbol a l’hora de l’esbarjo, així com propostes alternatives a jocs sexistes dirigits a infants.
5. L’INFANT ES RELACIONA AMB ELS/LES EDUCADORS/ES QUE L’ACOMPANYEN RESPECTANT-LO
Creiem en la revalorització de la tasca educativa en el temps de lleure. Cal empoderar-la tot vinculant l’educació a un treball personal de l’educador/a i fer-los veure la magnitud d’incidència que poden arribar a tenir.
MOTIVACIÓ I VALOR DE LA TASCA DE L’EDUCADOR/A
Ràtios: es vetlla per tenir una ràtios monitors-infants adequades que permeti respondre a les situacions que es vagin presentant. Apostem per una ràtio mitjana d’1-18 que augmenta amb els més petits i disminueix amb els més grans.
Formació: trimestralment realitzarem formacions remunerades de tres hores pel monitoratge on es treballin aspectes que aquests vulguin aprofundir en relació a la seva tasca (per exemple: gestió de conflictes, educació nutricional, contes infantils, coeducació, educació emocional, etc.).
English: apostem per enriquir l’aprenentatge i pràctica de l’anglès en l’espai del menjador per això els panells estaran com a mínim traduïts així com els monitors es dirigiran majoritàriament en anglès als infants tot fent que aquests adquireixin el vocabulari propi del menjador.
6. L’INFANT EXPLICA A CASA QUÈ HA DINAT FENT A LA FAMÍLIA CÒMPLICE DEL PROJECTE DEL MENJADOR
És molt important que les famílies siguin còmplices del model de menjador que s’implanta a l’escola dels seus infants. En tant que comunitat educativa, cal que entre tots aprenguem i ens dotem dels recursos i diàlegs que calguin per millorar l’acció pedagògica del menjador.
Informes per les famílies: Diàriament, a través de la llibreta viatgera, oferim a les famílies un seguiment dels hàbits dels infants de P3. A banda, per a totes les edats, trimestralment farem arribar a les famílies uns informes que reflecteixin com està sent la vivència de cada infant a l’espai del menjador.
CANVI PROGRESSIU I SENSIBILITZACIÓ
Menú en progressió: s’establirà un protocol inicial de progressió de la introducció dels nous productes i es farà un seguiment d’aquest per afavorir l’acceptació de les noves propostes alimentàries.
Sensibilització de les famílies: Es programarà un itinerari d’accions de sensibilització per la famílies per introduir-les progressivament al món del menjar ecològic i de temporada. Accions com exposicions itinerants, xerrades informatives, tallers de cuina, etc. són alguns dels exemples d’accions que s’implantaran.
Comunicant-nos amb les famílies: Per fomentar la connexió de les famílies amb el menjador tindrem un blog virtual del menjador on, a banda de penjar-hi el menú oficial, també hi penjarem fotos de les activitats del menjador, receptes de la cuinera, reflexions dels educadors i el infants, idees de esmorzars i berenars saludables, articles d’interès pedagògic i nutricional per les famílies, etc. A banda però sempre hi haurà com a referent de les famílies el/la Director/a del Menjador que estarà present cada matí a l’escola a banda que hi tindran accés de correu-e.